Logo TV

Què Fem?

Més enllà del bosc: regenerar la conca per regenerar el territori

L'article "Que l'incendi no ens impedeixi veure el bosc madur", publicat a Soberanía Alimentaria, ens recorda una idea fonamental: els incendis no són només un problema forestal. Són el resultat de dècades de transformacions del territori, de l'abandonament dels usos tradicionals, de la pèrdua de biodiversitat i d'una relació cada vegada més distant entre les persones i el paisatge que habiten.

Des de Terra Vallalta compartim plenament aquesta mirada. Els grans incendis són un símptoma d'un territori que ha perdut part de la seva capacitat de regular-se. Però creiem que encara podem ampliar aquesta perspectiva fent-nos una pregunta més profunda:

I si el problema no fos només el bosc? I si el que necessita regeneració és tota la conca hidrogràfica i la comunitat que hi viu?

La Vallalta

Del bosc a la conca

Durant molt de temps hem gestionat el territori separant-lo en peces: el bosc, els camps, els pobles, les rieres, el litoral. Tanmateix, l'aigua no entén d'aquests límits administratius ni sectorials. Tot està connectat.

Quan la pluja deixa d'infiltrar-se al sòl, augmenta l'erosió. Quan disminueix la matèria orgànica, el sòl perd la seva capacitat d'emmagatzemar humitat. Quan les rieres només baixen amb episodis extrems, desapareixen molts dels mecanismes naturals que refresquen el paisatge. Quan els aqüífers no es recarreguen, la vegetació pateix més estrès hídric i el risc d'incendi augmenta.

Per això, més que parlar només de gestió forestal, cal començar a parlar de funcionament hidrològic del territori.

La pregunta deixa de ser únicament com gestionem el bosc? per convertir-se en com recuperem un territori capaç de retenir, infiltrar i distribuir millor l'aigua?

Els Pirates: LES RIERES DEL MARESME

Els incendis com a indicador

Els incendis continuaran existint. Formen part de la dinàmica dels ecosistemes mediterranis.

El que sí que podem modificar és la seva intensitat, la seva velocitat de propagació i la capacitat del territori per resistir-los i recuperar-se.

Aquesta resiliència no depèn exclusivament de reduir combustible vegetal. Depèn també de disposar de sòls vius, paisatges més humits, mosaics agroforestals funcionals, una biodiversitat rica, una economia local vinculada al territori i comunitats capaces de cuidar-lo de manera continuada.

En aquest sentit, la prevenció dels incendis no comença quan arriba l'estiu. Comença molt abans, amb la manera com gestionem l'aigua, els sòls, els usos del territori i les relacions entre les persones que hi viuen.

Cap a una Conca Esponja

Aquesta és precisament la proposta que impulsem des de Vallalta Regenerativa.

Parlem de crear una Conca Esponja: un territori capaç d'absorbir més aigua quan plou, retenir-la durant més temps, infiltrar-la als aqüífers, reduir l'erosió, alimentar les fonts i generar unes condicions ambientals que afavoreixin ecosistemes més resilients.

Material educatiu de PermaMed.org

No es tracta d'una única actuació ni d'una gran infraestructura.

És la suma de moltes intervencions coordinades: restauració hidrològica, recuperació de sòls, millora de la infiltració, restauració de rieres, agroecologia, gestió regenerativa dels boscos, diversificació del paisatge, un millor ús de l'aigua dels aqüífers, la regeneració i reutilització d'aigües residuals allí on les extraiem del ecosistema, economia circular de base biològica, recuperació del patrimoni natural i cultural i una governança compartida entre administracions, entitats, pagesia, propietaris i ciutadania.

És una manera diferent d'entendre el desenvolupament territorial.

Una Comunitat Esponja

Però una conca no es regenera sola.

Necessita una comunitat que aprengui a llegir el territori, a entendre el funcionament de l'aigua, a prendre decisions conjuntes i a construir una nova cultura de corresponsabilitat.

Per això també parlem d'una Comunitat Esponja.

Una comunitat que no espera que els problemes arribin, sinó que desenvolupa la capacitat d'anticipar-se. Que entén que la seguretat davant dels incendis, la disponibilitat d'aigua, la biodiversitat, la producció d'aliments, les oportunitats econòmiques i la qualitat de vida formen part d'un mateix sistema.

Una comunitat que deixa de reaccionar davant les emergències per començar a regenerar les causes.

La Casa Integral SCCL explica el disseny hidrològic a Can Dolcet, Sant Iscle de Vallalta

Més que prevenció d'incendis

És cert que una conca més hidratada contribueix a reduir el risc de grans incendis.

Però aquest és només un dels seus beneficis.

Una Conca Esponja també afavoreix la recàrrega dels aqüífers, millora la fertilitat dels sòls, redueix l'erosió, incrementa la biodiversitat, reforça la producció agroecològica, crea noves oportunitats per a la bioeconomia local, contribueix a adaptar-nos al canvi climàtic i genera un territori més habitable per a les generacions presents i futures.

No és un projecte ambiental.

És un projecte de territori.

Activitat mapeig 19-04-2026 a Sant Cebrià de Vallalta

Comencem aquest setembre

Aquest setembre iniciarem oficialment el projecte pilot Vallalta Comunitat Esponja, una iniciativa que vol convertir la Vallalta en un laboratori viu de regeneració territorial a escala de conca.

El proper 21 de setembre presentarem aquesta proposta als ajuntaments i administracions del territori, amb la voluntat d'obrir un procés de col·laboració que impliqui totes les persones, entitats i institucions que comparteixen el compromís de construir una Vallalta més resilient.

Perquè cuidar l'aigua és cuidar el territori.

I cuidar el territori és, també, cuidar les persones que hi viuen.

Potser la millor manera de prevenir els incendis no és començar pel foc.

Potser és començar per l'aigua.

Preparar-nos per cuidar allò que estimem

Els estius mediterranis sempre han format part de la nostra identitat. La calor, la sequera, el vent de marinada i els boscos que ens envolten formen part del paisatge que estimem. Però també sabem que aquests mateixos elements poden convertir-se, en determinades circumstàncies, en una situació de risc.

Davant d’això, preparar-nos no és viure amb por. És exactament el contrari.

Preparar-nos és una forma de tranquil·litat. És saber que hem pensat alguns escenaris possibles i que disposem de recursos, eines i acords que ens permetran reaccionar amb més serenitat si algun dia és necessari.

A la Vallalta, com en moltes altres zones mediterrànies, el risc d’incendi forestal és probablement una de les situacions per a les quals té més sentit estar preparats. Igual que preparem un paraigua abans de la pluja o una farmaciola abans d’una excursió, podem preparar les nostres llars, les nostres famílies i el nostre entorn per respondre millor davant d’una emergència.

La millor emergència és la que no arriba a produir-se

La prevenció continua sent la nostra millor eina.

La gestió forestal, la recuperació de mosaics agrícoles, la presència d’horts, vinyes, pastures i espais oberts, així com la cura dels marges i camins, contribueixen a reduir la continuïtat del combustible vegetal i fan el territori més resilient. Aquestes feines ens lo fan, entre altres persones i entitats, el ramat de cabres de Badacabres, l'Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor, i el celler regeneratiu del nostre sòci Bernat Lleixà, Vallalta Vinícola ("vins de foc" es un concepto conegut, perquè la vinya serveix com a talla-foc).

Per saber en quin nivell del "Pla Alfa" estem (nivell de risc d'incendi) podem consultar aquesta pàgina web: Pla Alfa. Departament d’Interior i Seguretat Pública. Informarse i seguir les instruccions de les institucions es clau quan vivim en aquest entorn privilegiat. L'ADF Vallalta (Agrupació de Defensa Forestal) ens ajuda a tenir ulls i mans al territori quan cal (i pots ser voluntari/a tú també!).

Els ajuntaments també informarán, i tenen un estudi fet dels riscos. 

Sant Pol de Mar (ho hem trobat el DUPROCIM, lo saps ubicar tú?) 

Sant Cebrià de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta

Però també hi ha moltes coses que podem fer a escala de cada habitatge.

Una casa preparada no és necessàriament una casa envoltada de ciment. Sovint és una casa que ha pensat bé la relació entre edifici, vegetació i aigua.

Algunes accions senzilles poden marcar una diferència important:

  • mantenir una franja propera a l’habitatge amb vegetació gestionada;
  • evitar acumulacions de llenya, restes vegetals o materials inflamables tocant a les façanes;
  • separar les capçades dels arbres perquè el foc no pugui avançar fàcilment;
  • podar les branques baixes dels arbres propers;
  • mantenir nets els canals i teulades de fulles seques;
  • identificar els accessos i assegurar que els vehicles d’emergència hi podrien arribar.

No es tracta d’eliminar la natura, sinó de dissenyar una convivència més segura amb ella.

L’aigua com a aliada

Una de les eines més potents davant del foc és la humitat.

Els bombers ho saben bé: un paisatge hidratat es comporta de manera molt diferent d’un paisatge completament sec. Encara que no podem transformar el clima, sí que podem augmentar la humitat disponible al voltant de les nostres cases i reduir l’estrès hídric de la vegetació propera.

Aquí és on entren en joc moltes de les solucions basades en la natura i els sistemes de reutilització d’aigua.

Reutilitzar l’aigua grisa

L’aigua que surt de la rentadora, de la dutxa o del rentamans pot tenir una segona vida, i dona vida, sobretot quan utilitzem sabons biodegradables i productes respetuosos amb la natura. De fet, això lo volem també per la nostra pell, veritat? Millor això que tot d’una entrar al sistema de sanejament com una fossa sèptica.

Hi ha molts de productes ja al mercat, i una de les empresas top del moment son d'Arenys de Munt, gairebé de la Vallalta! (to i que es produeix a Barcelona) Natulim

Els sistemes de «rentadora al paisatge» permeten conduir l’aigua de la rentadora directament cap a arbres, arbustos o zones verdes mitjançant un sistema senzill de canonades i distribució a un «jardí de pluja» ben preparat. Aquest tipus de sistemes poden aportar centenars de litres d’aigua cada setmana a la vegetació propera a la casa sense augmentar el consum d’aigua potable, i a la Vallalta tenim una empresa que sap d’això (La Casa Integral SCCL)!

De la mateixa manera, les aigües de dutxes i lavabos també poden ser filtrades i infiltrades en jardins de pluja o parterres vegetats. Per re-utilitzar aigües de cuina, cal una mica més de cura, per el greix i les restes de menjar que pot tenir.

A més de reduir el consum d’aigua, aquests sistemes d'infiltració al paisatge, o SIP, contribueixen a mantenir sòls més vius, vegetació més sana i microclimes més frescos al voltant de l’habitatge.

Regar el sòl, no només les plantes

Un sòl ric en matèria orgànica funciona com una esponja.

Els jardins amb cobertura vegetal viva, compost i bona estructura del sòl retenen molta més humitat durant més temps. Aquesta humitat no només beneficia les plantes: també pot reduir la velocitat de propagació del foc en l’entorn immediat de la casa.

Crear oasis de frescor

Estanys, piscinas naturalitzades, zones ombrejades, arbres (no pins ni eucaliptus) i hortes hidrats poden contribuir a crear petites illes de frescor i humitat.

Cap d’aquestes mesures substitueix les actuacions dels serveis d’emergència ni les recomanacions oficials, però totes elles formen part d’una estratègia més àmplia de convivència amb el risc.

I si arriba una emergència?

Quan hi ha un incendi proper, les autoritats poden ordenar evacuacions o, en alguns casos, confinaments temporals.

Disposar d’algunes coses preparades amb antelació evita haver de prendre moltes decisions sota pressió.

La bossa preparada

Tenir una petita bossa preparada no significa esperar el pitjor. Significa estalviar temps valuós si algun dia cal marxar ràpidament.

Alguns elements recomanables són:

  • documentació personal important o còpies digitals accessibles;
  • telèfon mòbil i carregador;
  • bateria externa carregada;
  • medicació habitual per a diversos dies;
  • ulleres o lents de contacte de recanvi;
  • una llanterna;
  • una ràdio petita amb piles o manovella;
  • una ampolla d’aigua;
  • alguna peça de roba de recanvi;
  • una manta lleugera;
  • productes d’higiene bàsics;
  • una petita farmaciola;
  • diners en efectiu;
  • claus de casa i del vehicle;
  • una llista de telèfons importants.

Les famílies amb infants, persones dependents o animals de companyia poden preparar també els materials específics que necessitin.

És molt útil que tots els membres de la família sàpiguen on es troba aquesta bossa.

Preparar la casa per a un possible confinament temporal

De vegades la recomanació és quedar-se a casa fins que passi el perill. En temas d'incendi pot ser interessant tenir identificat el teu "sector foc", la direcció d'on vindria l'incendi, i crear un espai "d'ombre de radiació" a l'altre banda de la casa, un espai lliure de trastos, vegetació, etc. Important es no ficarse dins d'una bassa o piscina. Quan passa un incendi, et pots quedar per uns instants sense oxigen, i perdre la conciencia. Una armilla salva-vides pot ser interessant.

Si les instruccions son de quedarte dins de casa teva, disposar d’algunes reserves bàsiques permet viure aquestes hores amb molta més tranquil·litat.

Pot ser útil tenir:

  • aigua potable per a diversos dies;
  • aliments fàcils de conservar i preparar;
  • medicació habitual suficient;
  • piles de recanvi;
  • llanternes;
  • carregadors i bateries externes;
  • una ràdio per seguir les indicacions oficials;
  • menjar per als animals domèstics;
  • productes bàsics d’higiene.

També és interessant pensar aspectes menys materials:

  • tots sabem quin és el punt de trobada familiar?
  • sabem quines carreteres alternatives existeixen?
  • tenim els telèfons importants accessibles?
  • sabem qui pot necessitar ajuda al nostre carrer o veïnat?

La preparació comunitària és tan important com la preparació individual.

Conèixer els nostres veïns és una infraestructura de seguretat

Les emergències ens recorden sovint una realitat molt antiga: la nostra millor tecnologia continua sent la comunitat.

Saber qui viu sol, qui té dificultats de mobilitat, qui disposa d’un dipòsit d’aigua, qui pot ajudar amb un vehicle o qui pot acollir temporalment animals pot marcar una gran diferència.

Els barris i pobles que es coneixen i cooperen responen millor a qualsevol situació difícil, sigui un incendi, una apagada o una sequera.

La resiliència no és només una qüestió tècnica.

És també una xarxa de relacions.

Del control a la preparació

No podem controlar el vent, ni la temperatura, ni totes les circumstàncies que poden portar a un gran incendi.

Però sí que podem decidir com ens preparem.

Podem dissenyar habitatges més resilients.
Podem gestionar millor l’aigua.
Podem cuidar els nostres sòls.
Podem reforçar els vincles comunitaris.
Podem reduir la vulnerabilitat del nostre entorn immediat.

I sobretot, podem passar de la sensació d’impotència a la capacitat d’acció.

Preparar-nos no és esperar una catàstrofe.

És cuidar les persones, les llars i el territori que estimem perquè, passi el que passi, puguem afrontar-ho junts amb més serenitat, més coneixement i més capacitat de resposta.

Fes-te sòci / sòcia de Terra Vallalta per aprendre «habilitats verdes» i per formar part d’una comunitat viva, preparada, resilient. Quines habilitats voldries aprendre tú, o podries compartir amb nosaltres?