Els estius mediterranis sempre han format part de la nostra identitat. La calor, la sequera, el vent de marinada i els boscos que ens envolten formen part del paisatge que estimem. Però també sabem que aquests mateixos elements poden convertir-se, en determinades circumstàncies, en una situació de risc.
Davant d’això, preparar-nos no és viure amb por. És exactament el contrari.
Preparar-nos és una forma de tranquil·litat. És saber que hem pensat alguns escenaris possibles i que disposem de recursos, eines i acords que ens permetran reaccionar amb més serenitat si algun dia és necessari.
A la Vallalta, com en moltes altres zones mediterrànies, el risc d’incendi forestal és probablement una de les situacions per a les quals té més sentit estar preparats. Igual que preparem un paraigua abans de la pluja o una farmaciola abans d’una excursió, podem preparar les nostres llars, les nostres famílies i el nostre entorn per respondre millor davant d’una emergència.
La millor emergència és la que no arriba a produir-se
La prevenció continua sent la nostra millor eina.
La gestió forestal, la recuperació de mosaics agrícoles, la presència d’horts, vinyes, pastures i espais oberts, així com la cura dels marges i camins, contribueixen a reduir la continuïtat del combustible vegetal i fan el territori més resilient.
Per saber en quin nivell del Pla Alfa estem: Pla Alfa. Departament d’Interior i Seguretat Pública. Informarse es clau.
Però també hi ha moltes coses que podem fer a escala de cada habitatge.
Una casa preparada no és necessàriament una casa envoltada de ciment. Sovint és una casa que ha pensat bé la relació entre edifici, vegetació i aigua.
Algunes accions senzilles poden marcar una diferència important:
- mantenir una franja propera a l’habitatge amb vegetació gestionada;
- evitar acumulacions de llenya, restes vegetals o materials inflamables tocant a les façanes;
- separar les capçades dels arbres perquè el foc no pugui avançar fàcilment;
- podar les branques baixes dels arbres propers;
- mantenir nets els canals i teulades de fulles seques;
- identificar els accessos i assegurar que els vehicles d’emergència hi podrien arribar.
No es tracta d’eliminar la natura, sinó de dissenyar una convivència més segura amb ella.
L’aigua com a aliada
Una de les eines més potents davant del foc és la humitat.
Els bombers ho saben bé: un paisatge hidratat es comporta de manera molt diferent d’un paisatge completament sec. Encara que no podem transformar el clima, sí que podem augmentar la humitat disponible al voltant de les nostres cases i reduir l’estrès hídric de la vegetació propera.
Aquí és on entren en joc moltes de les solucions basades en la natura i els sistemes de reutilització d’aigua.
Reutilitzar l’aigua grisa
L’aigua que surt de la rentadora, de la dutxa o del rentamans pot tenir una segona vida, i donar vida, millor que tot d’una entrar al sistema de sanejament.
Els sistemes de «rentadora al paisatge» permeten conduir l’aigua de la rentadora directament cap a arbres, arbustos o zones verdes mitjançant un sistema senzill de canonades i distribució a un «jardí de pluja» ben preparat. Aquest tipus de sistemes poden aportar centenars de litres d’aigua cada setmana a la vegetació propera a la casa sense augmentar el consum d’aigua potable, i a la Vallalta tenim una empresa que sap d’això (La Casa Integral SCCL)!
De la mateixa manera, les aigües de dutxes i lavabos també poden ser filtrades i infiltrades en jardins de pluja o parterres vegetats. Per re-utilitzar aigües de cuina, cal una mica més de cura, per el greix i les restes de menjar que pot tenir.
A més de reduir el consum d’aigua, aquests sistemes contribueixen a mantenir sòls més vius, vegetació més sana i microclimes més frescos al voltant de l’habitatge.
Regar el sòl, no només les plantes
Un sòl ric en matèria orgànica funciona com una esponja.
Els jardins amb cobertura vegetal viva, compost i bona estructura del sòl retenen molta més humitat durant més temps. Aquesta humitat no només beneficia les plantes: també pot reduir la velocitat de propagació del foc en l’entorn immediat de la casa.
Crear oasis de frescor
Estanys, piscinas naturalitzades, zones ombrejades, arbres (no pins ni eucaliptus) i hortes hidratats poden contribuir a crear petites illes de frescor i humitat.
Cap d’aquestes mesures substitueix les actuacions dels serveis d’emergència ni les recomanacions oficials, però totes elles formen part d’una estratègia més àmplia de convivència amb el risc.
I si arriba una emergència?
Quan hi ha un incendi proper, les autoritats poden ordenar evacuacions o, en alguns casos, confinaments temporals.
Disposar d’algunes coses preparades amb antelació evita haver de prendre moltes decisions sota pressió.
La bossa preparada
Tenir una petita bossa preparada no significa esperar el pitjor. Significa estalviar temps valuós si algun dia cal marxar ràpidament.
Alguns elements recomanables són:
- documentació personal important o còpies digitals accessibles;
- telèfon mòbil i carregador;
- bateria externa carregada;
- medicació habitual per a diversos dies;
- ulleres o lents de contacte de recanvi;
- una llanterna;
- una ràdio petita amb piles o manovella;
- una ampolla d’aigua;
- alguna peça de roba de recanvi;
- una manta lleugera;
- productes d’higiene bàsics;
- una petita farmaciola;
- diners en efectiu;
- claus de casa i del vehicle;
- una llista de telèfons importants.
Les famílies amb infants, persones dependents o animals de companyia poden preparar també els materials específics que necessitin.
És molt útil que tots els membres de la família sàpiguen on es troba aquesta bossa.
Preparar la casa per a un possible confinament temporal
De vegades la recomanació és quedar-se a casa fins que passi el perill.
Disposar d’algunes reserves bàsiques permet viure aquestes hores amb molta més tranquil·litat.
Pot ser útil tenir:
- aigua potable per a diversos dies;
- aliments fàcils de conservar i preparar;
- medicació habitual suficient;
- piles de recanvi;
- llanternes;
- carregadors i bateries externes;
- una ràdio per seguir les indicacions oficials;
- menjar per als animals domèstics;
- productes bàsics d’higiene.
També és interessant pensar aspectes menys materials:
- tots sabem quin és el punt de trobada familiar?
- sabem quines carreteres alternatives existeixen?
- tenim els telèfons importants accessibles?
- sabem qui pot necessitar ajuda al nostre carrer o veïnat?
La preparació comunitària és tan important com la preparació individual.
Conèixer els nostres veïns és una infraestructura de seguretat
Les emergències ens recorden sovint una realitat molt antiga: la nostra millor tecnologia continua sent la comunitat.
Saber qui viu sol, qui té dificultats de mobilitat, qui disposa d’un dipòsit d’aigua, qui pot ajudar amb un vehicle o qui pot acollir temporalment animals pot marcar una gran diferència.
Els barris i pobles que es coneixen i cooperen responen millor a qualsevol situació difícil, sigui un incendi, una apagada o una sequera.
La resiliència no és només una qüestió tècnica.
És també una xarxa de relacions.
Del control a la preparació
No podem controlar el vent, ni la temperatura, ni totes les circumstàncies que poden portar a un gran incendi.
Però sí que podem decidir com ens preparem.
Podem dissenyar habitatges més resilients.
Podem gestionar millor l’aigua.
Podem cuidar els nostres sòls.
Podem reforçar els vincles comunitaris.
Podem reduir la vulnerabilitat del nostre entorn immediat.
I sobretot, podem passar de la sensació d’impotència a la capacitat d’acció.
Preparar-nos no és esperar una catàstrofe.
És cuidar les persones, les llars i el territori que estimem perquè, passi el que passi, puguem afrontar-ho junts amb més serenitat, més coneixement i més capacitat de resposta.
Fes-te sòci / sòcia de Terra Vallalta per aprendre «habilitats verdes» i per formar part d’una comunitat viva, preparada, resilient.